Loading...
QUIM SALVI 2017-11-18T18:28:31+00:00

Una mica de mi…

Vaig néixer l’any 1969 a Sant Feliu de Guíxols. Vaig cursar els estudis primaris al col·legi Gaziel. Malgrat la insistència de pares i professors, vaig renunciar a continuar cap a batxillerat i em vaig decidir pels estudis de formació professional. Vaig estudiar el cicle inicial i superior d’administratiu amb pràctiques d’inserció laboral a la Cambra de Comerç de la mateixa ciutat.

Un bon professor de matemàtiques em va plantejar nous horitzons i va ser el primer fet decisiu que va fer que avui sigui on soc. Ja en aquella època m’agradava la informàtica i tenia un ordinador a casa, que vàrem aconseguir a partir d’un pla d’estalvi de “La Caixa”. Aquell professor ens va explicar les opcions que teníem, com a estudiants de formació professional, de continuar cap a estudis universitaris. Recordo que tan sols 4 companys vàrem anar a la universitat: 3 noies que van escollir empresarials i jo, l’únic noi, que es va decantar per fer la Diplomatura en Informàtica de Sistemes. Feia tan sols un any que aquests estudis s’havien estrenat a l’aleshores Escola Universitària Politècnica de Girona, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya. Completats els tres anys corresponents, em vaig matricular a la Facultat d’Informàtica de Barcelona de la UPC on vaig fer el curs pont i em vaig llicenciar en Informàtica el juny de 1994.

Aquell estiu de 1994 es va produir un altre fet que va canviar la meva vida. Aleshores el servei militar, “la mili”, era obligatòria i jo, que era reticent a fer-la, m’hi havia d’incorporar al cap de poc temps si no prenia cap altra decisió. A principis de setembre, però, en Teo Jové, Director del Departament d’Electrònica, Informàtica i Automàtica de la Universitat de Girona, a qui dec, doncs, en certa manera, que avui us estigui presentant el meu programa de govern per a la nostra Universitat, va trucar a casa perquè buscaven professors per desplegar els estudis superiors d’Informàtica a Girona. Em va oferir un contracte a temps parcial que vaig acceptar immediatament. En quinze dies vaig formalitzar la petició per ser objector de consciència i vaig demanar la incorporació a la Creu Roja de Sant Feliu de Guíxols per fer la prestació social substitutòria. Aquell any vaig combinar la feina de professor a la Universitat amb la de tècnic informàtic i administratiu a la Creu Roja.

En poc temps em vaig incorporar al grup de recerca en Visió per Computador i Robòtica que s’acabava de crear. Les persones que formaven el grup es podien comptar amb els dits d’una mà. Em vaig matricular al programa de doctorat i vaig guanyar una Beca de Formació Docent i Investigadora. Combinava la docència amb la recerca, i amb estades predoctorals a la Université de Picardie Jules Verne, de la ciutat d’Amiens (França). El gener de 1998 em vaig doctorar per la Universitat de Girona, amb la menció de doctorat europeu, una de les primeres mencions europees que va atorgar la UdG, i vaig obtenir premi extraordinari de doctorat en tecnologia. El 1999 vaig concursar per a una plaça de titular d’universitat i així va començar la meva carrera com a professor: docència, recerca i gestió.

He fet classe a les antigues enginyeries tècniques i superiors, a grau i a màster i he participat en diversos projectes d’innovació docent. Per exemple, vaig liderar durant els sis primers anys i des del seu inici el primer màster Erasmus Mundus de la UdG, el VIBOT, un dels màsters que més ha projectat internacionalment la Universitat. La docència sempre m’ha apassionat i pel que diuen les enquestes dels meus estudiants no ho faig del tot malament, potser per això també he estat coordinador d’estudis de la meva Escola.

He estat investigador principal en diversos projectes nacionals i europeus que han aportat més d’1M€ a la Universitat. He estat director de 18 tesis doctorals i soc soci fundador de 2 empreses de base tecnològica (una d’elles venuda el 2016 a una empresa americana). Soc autor de 50 articles en revistes indexades i de 130 articles en congressos nacionals i internacionals que acumulen més de 6.500 referències a Google Scholar amb un índex h de 31.

A nivell de gestió he passat per molts i diversos càrrecs i encàrrecs que m’han aportat una visió, crec que àmplia, del que és la Universitat. He estat, a més de coordinador d’estudis i director de màster, sotsdirector i secretari del Departament d’Electrònica, Informàtica i Automàtica i vicerector de Campus durant el mandat del rector Joan Batlle.

Ara mateix, doncs, tinc 4 quinquennis docents, 3 sexennis de recerca i 4 trams de gestió.

El 2008 es van produir canvis en la meva vida personal que van suposar un cop dur, però alhora i vist en perspectiva també una oportunitat. Aleshores em vaig interessar novament per França. M’hi vaig abocar, necessitava un revulsiu. Vaig passar el tribunal d’habilitació per dirigir recerca (HDR) i vaig enviar el meu dossier al CNU, el Conseil National d’Universités. En paral·lel havia demanat l’acreditació de catedràtic a l’ANECA. Tot plegat, en mig any.

El gener de 2009 vaig rebre l’acreditació de Professeur del CNU i una oferta d’incorporació a l’IUT de Béziers. Pocs dies desprès rebia l’acreditació de catedràtic de l’ANECA. Vaig renunciar a marxar a Béziers i em vaig quedar definitivament a la meva universitat, la UdG. Vaig fer ben fet.

El setembre de 2009 vaig guanyar les oposicions a catedràtic d’universitat.

Al llarg d’aquest temps s’han produït diverses eleccions al rectorat. Vaig formar part de la candidatura de continuïtat liderada per en Ramon Moreno el 2005 i també de la candidatura liderada per en Manel Poch el 2009. Ambdues propostes no van rebre el suport de la comunitat universitària, però vull pensar que ambdues van propiciar la confrontació d’idees i el debat, contribuint a la millora de la nostra universitat.

Fins fa ben poc, he estat el director de l’Escola Politècnica Superior. Vaig ser escollit el març de 2012, i reelegit el febrer de 2016, amb un suport ampli de la Junta d’Escola. Cal dir que vaig presentar la meva renúncia a la Direcció en el moment que vaig presentar la meva candidatura al Rectorat. Ho vaig fer per convicció, perquè crec que no és bo per a l’Escola, ni per a la Universitat, que es barregin les coses, i perquè, sigui quin sigui el resultat de les eleccions a rector, necessàriament s’ha de produir un relleu a la Direcció.

I només em queda posar-me a la vostra disposició. Espero poder tenir la vostra confiança per, entre tots, aconseguir una #NovaUdG, perquè ens cal canviar per recuperar la il·lusió i el compromís de ser part fonamental de la nostra Universitat.

Preparats per parlar-ne?

TENS ALGUNA IDEA PER MILLORAR EL NOSTRE PROGRAMA?

Contacta